dimarts, 6 de setembre de 2011

Setmana Australiana. No worries, mate!


Quan el Carles em va proposar fer aquests posts sobre anglès australià vaig dir-li “no worries, mate.” però ara em trobo en un merder, perquè de fet l’anglès australià és molt més que no pas un dialecte. Es pot ben dir que és un idioma a part.

De fet, ells mateixos admeten que l’anglès que parlen aquí és molt “lazy”. Parlen molt de pressa, sense a penes vocalitzar i fan servir una pila de diminutius i de “slang”. Encara que porti visquent sis mesos aquí encara he de preguntar a vegades fins a tres o quatre vegades “pardon?” abans de caçar el que em diuen. I no us penseu que sóc l’únic que no els entén. Els americans i els anglesos que tinc de companys de classe tampoc els entenen!

Però de fet, hi ha dos bàsics dels bàsics de l’anglès australià. El primer d’ells és “mate”. El fan servir en qualsevol context i per acabar qualsevol frase, independentment del teu interlocutor i el context. Potser en altres països aquesta familiaritat amb la gent està mal vista, però aquí és una cosa totalment natural.

“Ey mate, serve me a Bundy cola!” Ep, company, posa’m un Bundy amb cola (Bundy és el diminutiu de Bundaberg, la marca del rom local, com la nostra Estrella Damm, però amb gust a gasolina)
“Whaddaya doin’ mate?” Què fas, company?

El segon, potser és un clixé però sí que la diuen molt i en diversos contextos és “no worries”, però tot i això potser el context en que s’utilitza més aquí és com a resposta al “Thank you” en comptes del “You’re welcome”, és més si contestes “You’re welcome”, segons quins contextos et poden mirar com si fossis una mica estirat.
____
Apunt pensat i escrit per Marc Figuerola