dimarts, 15 de juny de 2010

Accentuant la diferència

Per molt que hagis estudiat anglès en la teva vida, la prova de foc és haver de sobreviure sense ajuda en un país anglosaxó.
Això no és cap secret: hi ha un grapat d’empreses catalanes que organitzen estades a Anglaterra els estius per a què els nanos aprenguin a defensar-se en el món real. Jo ho vaig fer-ho tres anys seguits durant la meva adolescència i realment vaig notar que la fluïdesa millorava notablement amb cada viatge.
Pensava, doncs, que m’estava preparant de la millor manera per quan arribés el moment d’usar tot el que havia après. Però les coses no són tan fàcils...

A finals del segle XX, amb totes aquestes “hores de vol” sota el braç, el títol de Proficiency i moltes sessions als cinemes Icària de Barcelona veient pel·lícules en versió original, vaig aterrar a Nova York disposat a passar-hi una temporada.

No hi ha res que et prepari per la barreja d’accents que et trobes a Manhattan. Si hi heu anat de vacances sabreu què vull dir. Un dels problemes és que a casa nostra ens acostumem a l’anglès britànic i això no és gaire útil per espavilar-se a l’altra banda de l’oceà. El repertori d’accents dels americans és ben diferent però, almenys a mi m’ho sembla, més fàcil de seguir que el cockney o l’escocès, per posar un parell d’exemples britànics extrems.
El que passa és que Nova York és un dels centres d’immigració més importants del planeta, i l’anglès que sens al carrer està internacionalitzat. Cadascú que el parla li imprimeix la música pròpia de la llengua materna, per molt que s’esforci a copiar la cadència dels nadius. Això dificulta bastant les coses.

Una cosa que limita la qualitat de l’anglès com a segona llengua és el repertori de fonemes que aprenem de petits. Per exemple, els catalans tenim fama de parlar un anglès més clar que els castellanoparlants. Això segurament és degut al fet de tenir alguns sons més en la nostra llengua, com en el cas de les vocals (vuit en els dialectes orientals, contra les cinc del castellà, cosa que ens acosta més a les 12 de l’anglès estàndard), o la jota i la ix típiques catalanes (que sonen com la jota i el “sh” anglesos).

Les vocals són precisament un dels trets que més defineixen els dialectes anglesos (com es comentava aquí ) i és una de les coses que podeu treballar per a què el vostre anglès soni millor.

Només haureu d’escollir en quin dialecte voleu parlar!
___

Apunt pensat i escrit per Salvador Macip.

.

15 comentaris:

Carles Roca-Font ha dit...

M'ha encantat l'apunt Salvador!
Els catalanoparlants tenim més facilitat en la pronunciació de l'anglès gràcies als nostres fonemes propis.
Pel que fa als dialectes, estic d'acord que en general, l'anglès americà és més fàcil d'entendre però des de fa uns anys, m'he tornat una mica "purista" amb l'anglès britànic i em fa certa ràbia que els americans diguin "uorer" en comptes de "uoter" o "tuirer" en comptes de "tuiter"! ;)

SM ha dit...

Ha ha! Som més puristes nosaltres que ells! :-)

Marta ha dit...

Hola! M'encanta el teu blog. Em sembla que seria molt útil, si tens temps, és clar, afegir vídeos quan es comenten accents, perquè es vegi més clar... A mi sempre m'ho diuen pel meu blog, el que passa és que no em veig fent tot el "show" jo, però m'agrada la idea, queda el blog molt dinàmic.
Good job, anyway :)

miLLoringlix ha dit...

Hola Marta!
gràcies pel teu comentari.
Si vols pots consultar la pàgina de Youtube de miLLoringlix. Allà hi ha una gran varietat d'exemples d'accents.
Youtube miLLoringlix
En breu hi penjaré coses originals ;)
Salut
Carles

Clidice ha dit...

no, si al final l'hauré d'aprendre aquest idioma! :P gràcies Salvador per la "publicitat" d'aquest blog, em sembla que em serà útil :)

(un amic meu, a Nova York, a vegades fa un joc, diu una frase posant una paraula en anglès al principi i al final i entremig diu qualsevol so amb "to anglès" i diu que sempre cola, que l'interlocutor es queda amb cara: "ara m'acaben de dir una cosa que no he entès per culpa meva" o "en quin coi d'accent parla aquest paio?" ^^)

Brian ha dit...

No saber-me fe entendre en anglès és la frustració que m'ha acompanyat tota la vida. De tota la gent que ha passat per les experiències del Salvador i ha explicat les seves anècdotes, la que em va fer més gràcia es aquesta que li vaig sentir al Doctor Luís Rojas Marcos al principi de fer de resident a l'hospital de NY:

Anava pel passadís i va sentir que per megafonia deien: "doctor Rojas Marcos, I see you". L'home, tot estranyat mirava i no veia cap càmera, i pensava, "què diu aquesta pocasolta". I al cap d'un moment, altre cop "doctor Rojas Marcos, I see you". Fins que és va trobar un company que li va dir, "Luís, t'estan cridant a cures intensives". Llavors va comprendre què deia la megafonia: «doctor Rojas Marcos I.C.U.»

Aristofeles ha dit...

es veritat, la pronunciació es el més dificil. Quan vaig anar a Londres, volia demanar un bitllet per Edimburg i no hi havia manera de que m'entenguessin. Vaig tenir que escriure-ho en un paper. Aleshores, la gent que hi havia al meu voltant van pronunciar
"Embra". Os ho juro, quan deia "Embra" tothom savia que volia dir Edimburg.

miLLoringlix ha dit...

Quanta gent nova i quines anècodotes! XD
Clidice, Brian i Aristofeles,
Si em doneu el vostre permís em faria molta il·lusió fer un copy-paste d'aquestes històries i publicar-les a la pàgina de Facebook, pestanya "fòrum"...
Seria ideal que ho féssiu vosaltres mateixos/es però no us vull donar feina ;)
Em doneu permís? posaré els vostres noms evidentment!
Ah i tothom hi és convidat a posar les seves històries!

Salut

Clidice ha dit...

cap problema :)

Brian ha dit...

Per descomptat, cap problema. Jo es que això del Facebook no sé com va... (i no hi tinc compte)

Brian ha dit...

Ha! i moltes gracies a Aristofeles, justament el diumenge me'n vaig 4 dies a "Embra"; si més no, ja sé com dir-ho :)

SM ha dit...

Jo vaig trobar-me amb això dels noms quan anava als cursos d'estiu a Scarborough. Si no aprenies ràpid a dir Scarbra ningú t'entenia. I ara vivint a Leicester (Lesta) tres quarts del mateix...

Clidice ha dit...

perdoneu però ara, seguint aquesta tècnica d'abreujar els noms de lloc fins a l'extrem, he intentat imaginar com diria un anglès Santa Maria de Palautordera, i no me n'he sortit. Això si, m'he fet un tip de riure tota sola :P i Sant Llorenç de Morunys o Sant Feliu de Pallarols? huas!

SM ha dit...

Clídice, mira que ets dolenta! ;-)

Aristofeles ha dit...

cap problema, tens els meu permis