dilluns, 25 de gener de 2010

Senzills consells per afrontar una reunió

La millor manera d'afrontar una reunió de feina, ja sigui presencial o per videoconferència, és tenir les coses clares i sobretot tenir confiança en un mateix.

Si la reunió és en anglès, està clar que s'ha de dir tot el que s'ha de dir de manera que s'entengui.



Dir-ho com el Sr. Emilio Botín comporta fer el pena i que la credibilitat perilli.
Si no es té un nivell molt alt d'anglès o si es té "refredat", es poden seguir aquests senzillíssims consells:
  • escriure els apunts de la reunió directament en anglès. No té sentit preparar els punts claus a tractar en una llengua que no sigui la que es parlarà a la reunió.
  • forçar una immersió lingüística en anglès just abans de la reunió. Intentar aïllar-se i llegir el que sigui en anglès. El cervell es prepararà i les paraules sortiran millor.
  • don't panic!

6 comentaris:

Darmstadi ha dit...

A mi el que em passa és que quan "m'immergeixo" en l'anglès (o en el francès quan el tenia més per mà) sóc incapaç de pronunciar bé la resta d'idiomes. Per exemple, si he de dir el meu nom em surt amb accent anglès.

miLLoringlix ha dit...

Hola Darmstadi,
Pel que veig deus tenir força nivell si fins i tot pronuncies el teu nom amb accent anglès. Ho trobo súper bé perquè els anglòfons també ho faran així i us entendreu millor, sobretot via telèfon.
Referent a això de la capacitat de pronunciar bé els altres idiomes una vegada estàs concentrat en un, no se, potser hauràs de fer una tècnica d'auto-immersió "express" cada vegada que canviïs ;-)
Gràcies pel comentari

Carme ha dit...

ostres, no sé si estic d'acord amb això que el sr. botín faci el pena.

evidentment té molt d'accent (a bit of a thick accent que dirien ells ;) però el que diu es pràcticament tot correctíssim. més val això que no pas passar-se de cargolar la llengua i després relliscar amb la tercera persona o el plural dels adjectius...

miLLoringlix ha dit...

Hola Carme,
Pensa que nosaltres entenem al Sr. Botín perquè agafa un model de pronunciació com el nostre.
Et puc assegurar que un anglòfon (que no sàpiga castellà) no entendrà ni la meitat perquè no parteix d'aquest mateix "model de pronunciació", que és, pronunciar tal i com s'escriu.
Alguna vegada m'he trobat, en una conferència per exemple, que un espanyol parla anglès i jo l'entenc però els anglòfons no agafen ni una paraula.
Per mi, el Sr. Botín fa el pena però no és culpa seva sinó dels seus assessors. El que haurien d'haver fet és escriure-li de manera fonètica i ajudar-lo.

Miquel ha dit...

Jo crec que per a les presentacions el millor és l'autocontrol i confiar en la capacitat d'un mateix. Gent que sàpiga exposar el missatge d'una forma correcta amb un nivell baix d'anglès ho farà millor que algú que el parla bé però es posa molt nerviós. El senyor Botín, en canvi, no crec que tingui el nivell ni la capacitat comunicativa, així la "delivery" del missatge no és gens bona.

miLLoringlix ha dit...

Hola Miquel
"I see your point" i tens molta raó però hi ha un tema molt important que és el contingut del missatge i si aquest no s'entén, es fracassa.
La gent que té un nivell baix d'anglès no hauria de fer una presentació en anglès. La reputació de l'empresa estaria en perill. Penso que s'hauria de buscar una alternativa per garantir l'èxit, com per exemple, contractar un traductor simultani o delegar aquesta feina a algú de l'empresa que ofereixi garanties de fer la feina de manera òptima.
En els meus anys d'experiència he pogut constatar una cosa; parlar bé l'anglès dóna un plus molt important de credibilitat. És una qüestió psicològica.